Com ja es suggereix des del propi anagrama del seu nom, Astin és igual que Nitsa però... totalment diferent. És un contrapès, la seva cara B, el seu revers i la seva alternativa. De vegades, el traç principal del que sona a La (2) d’Apolo es pot semblar al de les músiques que conviuen a la sala principal: electrònica de ball (diga-li house, diga-li disco, diga-li techno... però diga-li) que arriba a la pista amb firma; la de Tim Sweeny, The Magician, Krystal Klear, Dj Bone, Andrew Weatherall, Marvin & Guy, Dj Seinfeld, Jayda G, Honey Dijon, Lindstrøm, Kim Ann Foxman, Trevor Jackson, Red Axes o Maurice Fulton, tots ells il·lustres convidats a la cabina de Astin.

Altres vegades, la norma deixa pas a l’excepció. És llavors quan La (2) d’Apolo acull jornades dedicades al trap o al dancehall, instigades i validades per Yung Beef o Club Marabú. O quan, amb periodicitat bimensual, tenen lloc les festes Libido (creades per Pau Roca i Gon fa més de deu anys). O quan es descorda l’hedonisme en les nits queer de Somoslas. O quan col·lectius de Barcelona (Draft, Palm Grease, La Cúpula...) troben l’aparador ideal per promoure la seva visió de l’electrònica. Sempre passa alguna cosa a Astin. Per això cada nit és igual però... totalment diferent.