La nostra pàgina web utilitza cookies pròpies i de terceres persones per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis mitjançant les anàlisis dels hàbits de navegació. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra Política de cookies.
ART MEETS APOLO, un projecte expositiu multidisciplinari que aborda la relació entre la cultura de club i l'art a través de la mirada de diferents artistes de la ciutat.
La galeria d'art i el club sempre han existit en contraposició constant: mentre la primera s'associa a l'observació i la quietud, l'altre es tendeix a relacionar amb l'agitació i el caos. Tanmateix, ambdues són plataformes per a l'expressió personal tant de l'autor com del receptor, creadores d'experiències emocionalment intenses i immersives.
El punt d'intersecció entre clubbing i el món de l'art, tan íntimament lligats, és precisament el que ha empès la sala a crear un projecte que contribueixi a estrènyer llaços i experimentar aquestes realitats en conjunt.
La proposta s'ha gestat i coordinat juntament amb la galeria LAB36 i la Galeria Senda, acostant dos mons i els seus respectius artistes, públics, maneres de treballar, coneixements i experiències amb un benefici clar i comú: la cultura local.
La peça, creada en temps real mitjançant processos generatius, captura el pols que anima el club: un corrent vital expressat a través de llum líquida en moviment. Cada instant és únic, una vibració irrepetible que convida a submergir-se en l’atmosfera i escoltar l’energia invisible que recorre el cos i l’espai.
L’obra forma part de la sèrie contínua CODEX, en què Zabala explora la capacitat de les imatges generatives per materialitzar estats emocionals i arquitectures sensitives.
L’artista multidisciplinari de llarga trajectòria i reconeixement Antoni Miralda reinterpreta l’obra Liberty Crown Brocheta, originalment creada pel restaurant novaiorquès El Internacional Tapas Bar & Restaurant (1984-1986), per presidir el hall de l’Apolo. Aquesta Corona de la Llibertat, feta de pinxos amb menjar, es va crear per primera vegada l’any 1985.
La peça entrellaça història i art, menjar i poder en un joc de proporcions on els raigs de la corona es transformen en pinxos lluminosos de tomàquets, pebrots, blat de moro, patates i pinyes; fruites i verdures que han format part de l’intercanvi colombí.
La programadora creativa i artista visual, Anna Carreras, crea “Caniques”: un patró fet a partir de codificació com si es tractessin de píxels i representat físicament en 10.000 bales de colors.
L’obra d’art generatiu, que es troba en un panell situat al passadís que connecta el Hall amb La (2) i La (3), reflexiona sobre la complexitat dels petits gestos i la naturalesa imprevisible que genera patrons únics.
L’artista pictòric de grans formats Octavi Arrizabalaga, conegut com Aryz, presenta el déu Apol·lo en format mural pintat directament a la façana principal de l’Apolo. Es tracta d’una reinterpretació contemporània del déu grec, símbol de les arts, la música i la creativitat, uns valors que es vinculen directament amb l’avinguda Paral·lel i amb la mateixa sala.
Aryz l’ha representat amb una postura desafiant i segura d’ell mateix, una manera de destacar i reivindicar la importància de la cultura a la ciutat de Barcelona. La figura a l’Apolo està concebuda a partir de la fragmentació del cos, l’anatomia i la representació del moviment, una continuació del treball artístic que ha desenvolupat els últims anys.
A mig camí entre la coreografia i l’arquitectura efímera, GRID.IO aterra a l’espai de pas entre La [5] i La [2] com una nova instal·lació lumínica cinètica creada per Landscapes, agència líder en arts digitals que crea, comissaria i produeix projectes audiovisuals i immersius.
La instal·lació PRISM, de Landscapes, converteix La [3] en un espai viu i canviant. L'obra dialoga amb l’entorn i la seva vitalitat: les plantes suspeses, les ombres que es transformen i la llum que respira amb el pas del dia i de la nit.
L’artista britànico-hindú establerta a Barcelona, Sejal Parekh, presenta l’obra “[EXISTS IN NON-ENGLISH]”, una instal·lació videogràfica situada entre La (2) i La (3), que reflexiona sobre com el llenguatge configura les nostres identitats.
És una obra centrada en accions quotidianes o estadis vitals —tancar una porta, rentar-se les dents, esternudar, sobrepensar, plegar la roba o morir— que fem sense utilitzar l’anglès, concebut com la llengua dominant. A més, utilitza l’estètica dels rètols lluminosos de les botigues d’alimentació o supermercats 24 h, molts d’ells gestionats per persones migrants.
✦ “Accumbens” by Pedro Torres
✦ “Apolo Paradís Artificial” by Jordi Gispert Pi
✦ "Psychoflage" by Mónica Rikić
✦ "La Fito. Cantar como una cura posible" by Fito Conesa
✦ "Versus", by A C
✦ “Interpolations”, by Milica Lukic
✦ “Overlap”, by Miroslav Perkovíć
✦ “Soy todo orejas”, by Alba Rihe
✦ “Dream Team”, by Andrei Warren