ART MEETS APOLO uneix clubbing i art en diferents espais de la sala
ART MEETS APOLO, un projecte expositiu multidisciplinari que aborda la relació entre la cultura de club i l'art a través de la mirada de diferents artistes de la ciutat.
La galeria d'art i el club sempre han existit en contraposició constant: mentre la primera s'associa a l'observació i la quietud, l'altre es tendeix a relacionar amb l'agitació i el caos. Tanmateix, ambdues són plataformes per a l'expressió personal tant de l'autor com del receptor, creadores d'experiències emocionalment intenses i immersives.
El punt d'intersecció entre clubbing i el món de l'art, tan íntimament lligats, és precisament el que ha empès la sala a crear un projecte que contribueixi a estrènyer llaços i experimentar aquestes realitats en conjunt.
La proposta s'ha gestat i coordinat juntament amb la galeria LAB36 i la Galeria Senda, acostant dos mons i els seus respectius artistes, públics, maneres de treballar, coneixements i experiències amb un benefici clar i comú: la cultura local.
"DREAM TEAM" DE ANDREI WARREN
El director creatiu i cinematogràfic, Andrei Warren, estrena l'obra "Dream Team" a les escales que connecten La (2) i la Sala Apolo. Una creació 3D digitalitzada per l'estudi creatiu Misato Studio on destaquen els detalls cridaners i l'expressió lúdica i divertida dels personatges per explorar els sentiments que se solen evocar durant les reunions socials i les trobades nocturnes.
La intenció daquests personatges és transmetre la idea que cada individu té un món interior únic, valuós i digne de reconeixement. A mesura que l'espectador s'acosta a l'obra, se'l convida a reflexionar sobre els seus propis paisatges emocionals, alhora que reconeix el poder col·lectiu de les diverses experiències.
"SOY TODO OREJAS" D'ALBA RIHE
L’artista multidisciplinària i component de formacions musicals com Las Bistecs, Alba Rihe, exposa l’obra “Soy todo orejas” a La (3) d’Apolo. Es tracta d’una instal·lació sonora basada en la idea de mur de les lamentacions i formada per 100 orelles de làtex, amb 20 d’elles activades amb altaveus connectats a un reproductor d’àudio en loop durant 43 minuts, generant un caos sonor meticulosament gravat i editat.
Combinant l’arquitectura i la sonoritat, l'obra reprodueix missatges en bucle, converses, cançons, secrets, ... entrant en un realisme màgic on les parets tenen connotacions humanes i poden escoltar i guardar tota la informació que senten.
"[EXISTS IN NON-ENGLISH]" DE SEJAL PAREKH
L’artista britànica-hindú establerta a Barcelona, Sejal Parekh, presenta l’obra “[EXISTS IN NON-ENGLISH]", una instal·lació videogràfica ubicada entre La (2) i La (3), que reflexiona sobre com el llenguatge configura les nostres identitats.
L'obra està centrada en accions quotidianes o estadis vitals – tancar una porta, rentar-se les dents, esternudar, sobrepensar, doblegar la roba o morir – que fem sense utilitzar la llengua dominant. A més, utilitza l’estètica dels panells lluminosos de botigues de queviures o supermercats 24h, molts d’ells regentats per persones migrants.
"APOLO" D’ARYZ
L’artista pictòric de grans formats Octavi Arrizabalaga, conegut com a Aryz, presenta el déu Apol·lo en format mural pintat directament a la façana principal de l’Apolo. Es tracta d’una reinterpretació contemporània del déu grec, símbol de les arts, la música i la creativitat, uns valors que es vinculen directament a l’avinguda Paral·lel i a la mateixa sala.
Aryz l’ha representat amb postura desafiant i segur de si mateix, una forma de destacar i fer valdre la importància de la cultura a la ciutat de Barcelona. La figura a l’Apolo està ideada a partir de la fragmentació del cos, l’anatomia i la representació del moviment, una continuació del treball artístic desenvolupat en els últims anys.
"LIBERTY CROWN BROCHETA" DE MIRALDA
L’artista multidisciplinari de llarga trajectòria i reconeixement Antoni Miralda reinterpreta l’obra Liberty Crown Brocheta, originalment creada pel restaurant novaiorquès El Internacional Tapas Bar & Restaurant (1984-1986), per presidir el hall de l’Apolo. Aquesta Corona de la Llibertat, feta de pinxos amb menjar, es va crear per primera vegada l’any 1985.
La peça entrellaça història i art, menjar i poder en un joc de proporcions on els raigs de la corona es transformen en pinxos lluminosos de tomàquets, pebrots, blat de moro, patates i pinyes; fruites i verdures que han format part de l’intercanvi colombí.
OBRES NO DISPONIBLES
✦ “Accumbens” by Pedro Torres
✦ “Apolo Paradís Artificial” by Jordi Gispert Pi
✦ "Psychoflage" by Mónica Rikić
✦ "La Fito. Cantar como una cura posible" by Fito Conesa
✦ "Versus", by A C
✦ “Interpolations”, by Milica Lukic
✦ “Overlap”, by Miroslav Perkovíć