La nostra pàgina web utilitza cookies pròpies i de terceres persones per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis mitjançant les anàlisis dels hàbits de navegació. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra Política de cookies.
ART MEETS APOLO, un projecte expositiu multidisciplinari que aborda la relació entre la cultura de club i l'art a través de la mirada de diferents artistes de la ciutat.
La galeria d'art i el club sempre han existit en contraposició constant: mentre la primera s'associa a l'observació i la quietud, l'altre es tendeix a relacionar amb l'agitació i el caos. Tanmateix, ambdues són plataformes per a l'expressió personal tant de l'autor com del receptor, creadores d'experiències emocionalment intenses i immersives.
El punt d'intersecció entre clubbing i el món de l'art, tan íntimament lligats, és precisament el que ha empès la sala a crear un projecte que contribueixi a estrènyer llaços i experimentar aquestes realitats en conjunt.
La proposta s'ha gestat i coordinat juntament amb la galeria LAB36 i la Galeria Senda, acostant dos mons i els seus respectius artistes, públics, maneres de treballar, coneixements i experiències amb un benefici clar i comú: la cultura local.
L’artista sèrbia afincada a Barcelona, Milica Lukic (Belgrad, 1959), treballa amb projectes escultòrics a partir d’estructures primàries i objectes específics que formen figures geomètriques.
“Interpolations” es l’obra d’art digitalitzada per Misato Kindness Studio que transforma les línies d’un esbós de Lukic en una nova estructura modular que es fa progressivament complexa. El treball convida a reflexionar sobre la gènesis de la forma i l’espai i en com la creativitat humana pot trascendir la simplicitat per arribar a noves dimensions d’expressió.
L’artista multidisciplinària i component de formacions musicals com Las Bistecs, Alba Rihe, exposa l’obra “Soy todo orejas” a La (3) d’Apolo. Es tracta d’una instal·lació sonora basada en la idea de mur de les lamentacions i formada per 100 orelles de làtex, amb 20 d’elles activades amb altaveus connectats a un reproductor d’àudio en loop durant 43 minuts, generant un caos sonor meticulosament gravat i editat.
Combinant l’arquitectura i la sonoritat, l'obra reprodueix missatges en bucle, converses, cançons, secrets, ... entrant en un realisme màgic on les parets tenen connotacions humanes i poden escoltar i guardar tota la informació que senten.
L’artista britànica-hindú establerta a Barcelona, Sejal Parekh, presenta l’obra “[EXISTS IN NON-ENGLISH]", una instal·lació videogràfica ubicada entre La (2) i La (3), que reflexiona sobre com el llenguatge configura les nostres identitats.
L'obra està centrada en accions quotidianes o estadis vitals – tancar una porta, rentar-se les dents, esternudar, sobrepensar, doblegar la roba o morir – que fem sense utilitzar la llengua dominant. A més, utilitza l’estètica dels panells lluminosos de botigues de queviures o supermercats 24h, molts d’ells regentats per persones migrants.
L’artista pictòric de grans formats Octavi Arrizabalaga, conegut com a Aryz, presenta el déu Apol·lo en format mural pintat directament a la façana principal de l’Apolo. Es tracta d’una reinterpretació contemporània del déu grec, símbol de les arts, la música i la creativitat, uns valors que es vinculen directament a l’avinguda Paral·lel i a la mateixa sala.
Aryz l’ha representat amb postura desafiant i segur de si mateix, una forma de destacar i fer valdre la importància de la cultura a la ciutat de Barcelona. La figura a l’Apolo està ideada a partir de la fragmentació del cos, l’anatomia i la representació del moviment, una continuació del treball artístic desenvolupat en els últims anys.
El director creatiu i cinematogràfic, Andrei Warren, estrena l'obra "Dream Team" a les escales que connecten La (2) i la Sala Apolo. Una creació 3D digitalitzada per l'estudi creatiu Misato Studio on destaquen els detalls cridaners i l'expressió lúdica i divertida dels personatges per explorar els sentiments que se solen evocar durant les reunions socials i les trobades nocturnes.
La intenció daquests personatges és transmetre la idea que cada individu té un món interior únic, valuós i digne de reconeixement. A mesura que l'espectador s'acosta a l'obra, se'l convida a reflexionar sobre els seus propis paisatges emocionals, alhora que reconeix el poder col·lectiu de les diverses experiències.
✦ “Accumbens” de Pedro Torres
✦ “Apolo Paradís Artificial” de Jordi Gispert Pi
✦ "Psychoflage" de Mónica Rikić
✦ "La Fito. Cantar como una cura posible", de Fito Conesa
✦ "Versus", de A C
✦ “Interpolations”, de Milica Lukic
✦ “Overlap”, de Miroslav Perkovíć