Caprichos de Apolo presenta Shabazz Palaces

Si et regeixes per les limitacions corporals d'espai i temps, fa com una dècada de la revolució estilística que va ser 'Black Up', el debut de Shabazz Palaces, un dels discos més importants de la dècada del 2010 segons Pitchfork. Però el projecte ideat pel vocalista i productor Ishmael Butler va més enllà de consideracions gravitacionals o mesures terrenals, hereu directe de les imaginacions astrals de Sun Ra, George Clinton, Octavia Butler i Alice Coltrane. Tècnicament, viuen a Seattle, però el seu so prové d'algun lloc més proper a Alpha Centauri que a Alki Beach.

En el seu esforç incansable per reimaginar el hip-hop, Butler continua sent un dels principals visionaris de l'últim quart de segle. 'Reachin (A New Refutation of Time and Space)', el seu primer LP al capdavant de Digable Planets, referenciava Miles Davis a la primera meitat del seu títol. 

27 anys més tard, Butler és un dels deixebles rellevants de l'estrany llegat del mestre de la trompeta – encara innovant quan s'endinsa en la seva quarta dècada en actiu – reconstruint i expandint les possibilitats del so en col·laboracions amb artistes afins com Flying Lotus, Thundercat, Battles o Animal Collective, o com a convidat de grans com Radiohead o Lauryn Hill en les seves gires americanes.

És hip-hop, dub, jazz, R&B, soul, funk, música africana, experimental i de vegades fins a pop, però al llarg de cinc LPs, Shabazz Palaces han definit els límits fluids del seu propi gènere, mostrant el talent de Butler com conducte del so i l'experiència, alimentat ara per l'experiència de veure el seu fill Jazz convertit en l'estrella internacional Lil Tracy i aconseguint una cosa impossible per a molts artistes veterans: absorbir el so dels joves d'avui i filtrar-lo per la seva pròpia visió, escopint poemes convexos de cadència salvatge, freestyling amb la saviesa que atorga l'edat i la passió frenètica del que encara vol demostrar i convèncer.

Per a fans de: Gonjasufi, Cities Aviv, Cannibal Ox, billy woods, Milo