La nostra pàgina web utilitza cookies pròpies i de terceres persones per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis mitjançant les anàlisis dels hàbits de navegació. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús de conformitat amb la nostra Política de cookies.
Ay. Primer va venir la decepció: “lamentem haver de cancel·lar els nostres concerts a Llatinoamèrica i Europa”. Després, l’ensurt: “agraim la comprensió dels fans mentre els membres de la banda es recuperen”. Aquesta va ser la successió dels esdeveniments quan a l’octubre de 2018 vam saber que Cuco i la seva banda no actuarien un mes més tard a Barcelona i Madrid, després de veure’s enmig d’un accident de trànsit mentre giraven per Estats Units.
Però allò ja és història. Omar Banos, el nostre amic Cuco, ha passat pàgina i fins i tot es permet robar-li el nom a l’analgèsic que va estar prenent després de l’accident per titular un dels seus darrers senzills, "Hydrocodone". Al vídeoclip, a més, el veiem escaiolat fins al coll, mig estabornit, sense moure’s del llit. Una tortura per a algú que no ha fet més que anar d’un costat a l’altre, encara que sigui metafòricament; des que internet li va fer ullets fa un parell d’anys amb "Wannabewithyou", el seu primer EP, i "Lo que siento", balada lo-fi ara convertida en hit soterrani: ha passat de l’anglès al castellà… i d’allà a combinar ambdós en una mateixa tornada; d’una col·laboració amb la seva coetània Clairo a una altra amb Dillon Francis; de reivindicar les seves arrels mexicanes posant-se mariachi a ficar-se a raper amb aquest flow endormiscat que ja és gairebé marca registrada. I finalment, del dormitori on va fer els seus primers temes a les files d’Interscope Records, el segell que el va fitxar el passat mes de març. Si això no és el somni americà en versió post-millennial, que ens expliquin què ho és: un chicano de 20 anys que fa cançons low cost en spanglish ara comparteix discogràfica amb Lady Gaga o U2. Menja’t aquesta, Trump.
Les bones notícies, no obstant, no treuen a Cuco d’aquest mal d’amors crònic on composa, canta i en definitiva, viu. A base d’explicar un cop i un altre cop com li han trencat el coret, que ja deu anar pel pedaç del pedaç, ha acabat robant-nos el nostre. El que podria haver estat i no va ser al novembre de 2018 acabarà sent a l’octubre d’enguany i a més, amb primer àlbum de pel mig: Cuco acaba d’anunciar que el seu debut, Para mí, arribarà el proper 26 de juliol.
La Doña està a punt d'arrasar. Barrejant ritmes del Carib, reggaetón i estils d'hip hop, l'artista méxico-americana de San Francisco, nascuda Cecilia Cassandra Peña-Govea compon cançons que exploren la seva feminitat radical i llatina, inspirades per temes com l'amor, la sexualitat, el dolor i les catàstrofes climàtiques. La cantant, compositora, i *multi-*instrumentalista es va convertir en una trompetista professional tocant en el conjunt de la seva família, on també eventualment va dominar instruments com el guitarró, la vihuela, la guitarra i percussió. “Ser part de la meva família també significa ser músic” comenta La Doña.
20:00 Portes
20:30 La Doña
21:20 Cuco
Els menors de 16 anys hauran d'anar acompanyats del seu pare, mare o tutor legal. O bé, venir acompanyats per un adult major de 18 anys i presentar firmat pels seus pares el següent formulari de consentiment.