Virtual Aesthetics: Ni Atlas ni archivo. Tenemos que hablar de tus capturas de pantalla.

El cinema, la literatura i el museu han modelat les reaccions del públic davant l'art però no podem negar que és la imatge mòbil i Internet qui les configura actualment. Allò que evoquem nostàlgicament en agafar una revista, un disc o un llibre en paper entre mans, el tràngol que suposa l'experiència estètica ha estat epatat per les stories de Instagram. Cuales són els formalismes d'aquesta estètica digital? Qui i els qui han intentat repensar el Gif o el png?

Parlarem de narratives 360, polítiques de l'afecte online, mort de l'arxiu o l'hàbit del frameo, gaudint del nostre símptoma: la vorágine #pixelada. Sota el títol “Virtual Aesthetics” a mig camí entre el visionat de youtube i les converses en afters de salons de casa random es proposen tres sessions per a aquesta primavera en la qual passejarem pels marges del les imatges d'un sol ús. Cada sessió anirà acompanyada d'un petit dossier de lectures que es lliuraran a principis de setmana.

05.04 Ni Atlas ni archivo. Tenemos que hablar de tus capturas de pantalla.
12.04 Sobrevivir dignamente al Post-Internet. Contra la new-aesthetics.
19.04 Estética del GiF. Manifiesto glitch feminista + Cuando despertó en un videoclip 360º el romanticismo todavía estaba allí.

És un col·lectiu d'experimentació audiovisual en mans de dones cyborgs que neix amb l'esperit de dignificar la vida de les imatges online. Quatre anys després, cinc números de revista online i nombroses col·laboracions amb festivals de cinema nacional, les visuals decideixen donar el salt fora de la pantalla impartint tallers i conferències sobre imatge posmedia, creant instal·lacions en homenatge al GIF o sent eternament recordades per ballar profusament a les festes d'inauguració del món.