El pop sintètic de Molly Nilsson torna a Barcelona

Independent i autosuficient, Molly Nilsson és una artista en constant estat de desenvolupament i força. Al llarg de l’última dècada, la sueca establerta a Berlín ha sabut trobar el seu lloc en escena europea del pop sintètic contemporani sense recórrer a tercers i al marge dels principals circuits comercials.

Després d’una última visita a Barcelona el passat mes de novembre, l’artista tornarà a la ciutat el 4 de maig, aquest cop per presentar “2020” a La (2) d’Apolo.

A “Imaginations” (2017), Nilsson ja feia evident una clara evolució estilística. Ha deixat de banda aquells sons més experimentals que la caracteritzaven en uns inicis per apropiar-se així del pop en majúscules, reflex del seu vuitè i últim treball. Amb un estil que abraça el synth pop i el lo-fi inspirats en els 80, tots els temes evoquen a la melancolia i a la soledat, estats emocionals habituals en la seva obra que considera enriquidors espiritualment.

El disc tracta de sortir de la closca del seu antic jo, d’acorralar la crisàlide i atrevir-se a fer front tant al poder com als seus propis límits. Tal com el defineix Nilsson, “2020” és “com aquella amiga a qui podries recórrer en qualsevol moment”. El seu repertori combina les vivències personals amb crítiques i reflexions al voltant de qüestions presents en el nostre dia a dia com el canvi climàtic, el mercat d’armes, les desigualtats o el sistema democràtic actual. Alhora, examina el futur més pròxim –d’aquí el títol– amb optimisme, buscant la claredat, la reflexió, la renovació i l’oportunitat.

La carrera de Molly Nilsson és un clar exemple del “DIY”: s’encarrega tant de la composició com de la producció de la seva música, a través de Dark Skies Association Records, el segell que ella mateixa dirigeix. També gestiona les seves pròpies gires, és l’autora de les portades de tots els seus treballs i, en definitiva, qui hi ha darrere de tot el disseny i la identitat visual. Fins fa poc la sueca no volia saber res de les principals plataformes en streaming i el seu perfil de Spotify tan sols contenia un únic disc i un single amb Julieta Venegas.

En el marc de la nit, el duet electrònic Fatamorgana també presentarà el seu últim treball “Terra Alta”, i SDH (Semiotics Department of Heteronyms) oferirà als presents la seva proposta de synth punk obscur.

→ Escolta els temes de “2020”:

► Per a més informació i entrades, fes clic aquí. ◄