El Dúplex no és una festa, és «La Casa».

La cuina és l’escenari. El menjador, la pista. I al saló sempre hi cap algú més.

El bany acaba convertint-se en el photocall, el lloc de les converses importants i el punt de trobada de qui s’havia perdut.

Cada dijous obro la porta a partir de mitjanit. A dins hi ha els de sempre: els que ballen sobre el sofà, els que se saben totes les cançons i els que juren que només passen a fer una copa.

A la cuina, Atuma, Anna Gisbert i Xirgo marquen el to de la nit: s’hi creuen reggaeton, música urbana i pop amb electrònica i sons de club. Cançons que cantaves al cotxe, que escoltaves a l’institut o que no admetries conèixer.

Aquí tot arriba remesclat. Reconeixes cada cançó, però cap sona com t’esperaves.

El Dúplex és una festa entre amics. Propera, imprevisible i amb poques normes. D’aquelles que comencen a la cuina i es comenten per WhatsApp l’endemà.

Truca al timbre i puja.