Arnau Vallvé

Què passa quan la vida de no menys de dues generacions s’explica a través de les cançons d’un grup? Que el destí vital dels membres d’aquell grup queda en mans de l’imaginari col·lectiu de manera gairebé inevitable. Tot i que ningú ha definit els seus oients com ho ha fet Manel, el grup barceloní és una excepció meravellosa: després de la publicació, l’any 2008, d’Els millors professors europeus, un d’aquells debuts que capturen un moment i un lloc amb una nitidesa gairebé inquietant, Manel van entendre ràpidament que el futur pertany als qui s'arrisquen. Que el seu destí vital només el poden marcar ells mateixos.

Després arribarien tres discos més, tots diferents entre si, en una trajectòria coronada el 2019 per l’alliberament definitiu que va suposar Per la bona gent, abans que la banda entrés en hibernació. I va ser aleshores quan Arnau Vallvé, membre fundador del grup, va agafar el seu propi destí per les solapes i en va fer el que va voler: va començar a crear cançons per a pel·lícules, a compondre música per a espectacles teatrals i a produir per a Boye, La Ludwig Band, Lildami, Triquell o Ven’nus.

També va començar a fer música per a ell mateix, és clar. Fins i tot va enregistrar un disc del qual encara n’ha revelat molt poca informació, més enllà d’un primer senzill de pop electrònic, MENTRE EL MONSTRE, amb què prepara tot el que està per venir.