21 Festival Mil·lenni: Austra

Els canadencs Austra porten una dècada (es van fundar en 2009) funcionant com a nou millor referent internacional del electro-pop arty “a lo Kate Bush”. Encara que això de nou, després de deu anys, ja ha prescrit. Van sortir com una moto, amb el seu LP de debut, “'Feel It Break', de 2011 -”Un monument indiscutible. Millor disc de l'any” (Toronto Star); “Millor disc de 2011” (Nova York *Magazine)-, i així han seguit, sense baixar el llistó -de “Future Politics”, el seu últim i tercer àlbum, de 2017, en New Musical Express van dir: “Igual que l'aigua freda i pura, neta de les escombraries mentals, deixant-te sentir viu novament”-. Entre lo sintètic i lo gòtic, amb el punt just de new wave britànica vuitantera per a evocar a grups com Japan o Soft Cell però sense passar-se de retro, lo seu és com tornar a entrar a Studio 54 abans del colocón i sense sortir del segle XXI. Al capdavant, la vocalista Katie Stelmanis, una icona LGTB, posseïdora d'una veu espectacular, d'educació operística, que insufla drama i èpica a la trama instrumental, cada vegada més amiga-de-la-electrònica, com en el seu disc de fa dos anys, on van acostar a Depeche Mode a unes bases de gairebé-house de Detroit/Chicago. Són una combinació de clàssic i modern extravagant (cridanera, no deixa indiferent) però crossover (va més enllà del gueto, arriba a un públic ampli), amb una foscor molt ben definida i treballada, fins al punt de fer-la addictiva i ballable. A l'abril, nou capítol de la seva història amb el quart disc de la seva carrera, que sortirà en el segell Domino.