Bala Perduda 2019: La gran final

Els metalers Matote van ser els que és van fer amb el primer lloc de la final amb una actuació poc habitual de stoner/doom i post metall carregada de fuzz. Els badalonins Román Castillo (guitarra rítmica), Daniel Cifuentes (guitarra solista) i Raúl Castillo (baix) van formar la banda l'any 2012, i posteriorment s'hi van afegir Paolo Macri i David Espinosa a la bateria i el teclat respectivament. El passat mes de gener, la formació va llançar "Children of the New Dawn", un tema de 19 minuts de durada gravat i mesclat per Txosse Ruiz (Wheel Sound Studio) i masteritzat per Magnus Lindberg (Cult of Luna).

Els integrants de Sunny Girls, el grup guanyador de la second round, es defineixen a si mateixos com aquella barreja estranya però que acaba tenint bon gust, “com quan sucaves els entrepans de Nocilla a la Cocacola”. El sextet de col·legues, que a finals de 2018 va presentar l’EP San Lorenzo, es va posar el públic a la butxaca amb una animada actuació de rock lleuger i nostàlgic al més pur estil Ariel Pink (una mica passat de voltes, això sí). De tota manera, les actuacions de Doppler (pop-rock) i Sandré (punk) van fer pujar el llistó del concurs en una nit d’allò més variada.

Ominira –llibertat en ioruba– representa una esfera espiritual on la natura té una presència inequívoca. Aquest és el nom del tercer grup que es va classificar per la final del Bala Perduda després d’unes votacions molt ajustades. Melodies refrescants, crits de ràbia i alegria, percussions selvàtiques o sonoritats misterioses, són alguns dels elements que caracteritze Ominira. El seu primer treball, Mama, una exposició de ritmes afroamericans on es fusionen la trompeta, la guitarra, la veu i la percussió, figura en la llista dels millors discs del 2018 de la revista MondoSonoro. Això ja són paraules majors.

Halley va presentar el seu últim single Convertible a la quarta semifinal de Bala Perduda a La (2), en la que va ser la primera actuació del cantant, productor i compositor a Barcelona. Sent Halley el responsable de tots i cadascun dels aspectes que envolten la seva figura artística –concepte, veu, producció i imatge –, les lletres de Miguel Peña mostren històries sobre les emocions, les relacions socials i l’ús de substàncies des d’una posició única.

Amb un single acabat de sortir del forn, el psicodèlic Teana va oferir un directe amb tocs de garatge i sons lisèrgics per la seva capacitat al·lucinògena, deixant entreveure influències de grups com Mild High Club, Boogarins, Tame Impala o BadBadNotGood. Durant el 2018 el grup va arribar a obrir per bandes com els brasilenys Boogarins o els nord-americans The Wolly Bushmen.

Egosex descriuen la seva música com una fusió de jungle, trance i blues, i és impossible passar per alt la seva influència afrofuturista, que ells anomenen afropresent. D’on ve el nom? “De l’autoconeixement del nostre propi ego i el fet de trobar un plaer gairebé sexual en interactuar amb el nostre animal diví interior”. El projecte sorgeix de la combinació de tres egos que s’entenen, comparteixen, es respecten i potencien, una mescla que dona lloc a sons únics, originals i sincers.