Fink

Fin Greenall, també conegut com Fink, va començar com a DJ/Productor abans de fer música folk/blues/indie basada en guitarra. Al créixer en l'efervescent escena dels 90 a Bristol, Greenall va signar amb el llegendari segell Kickin' Records al 1994 i posteriorment va signar amb Ninja Tune al 1997, llançant l'aclamat per la crítica Fresh Produce al 2000 i punxant a tot el món.

Fink, un artista reconegut i prolífic, ha treballat amb músics notables, inclosa Amy Winehouse. Va escriure i va gravar les seves primeres demos i cançons, un fet revelat en el seu disc pòstum Lioness. Fink's Sort of Revolution va comptar amb una col·laboració amb John Legend a "Maker", després que Fink co-escrivís 2 pistes de l'àlbum Evolver de Legend, la qual cosa li va portar a guanyar 3 prestigiosos premis BMI.

Al 2006, Fink es va convertir en una banda amb la incorporació de Tim Thornton a la bateria i Guy Whittaker al baix, i va gravar, dissenyar i produir Biscuits for Breakfast en el seu loft de Brighton. Li va seguir Distance and Time al 2007, produïda per Andy Barlow (Lamb, U2), la qual cosa va donar lloc a nombroses col·laboracions cinematogràfiques i publicitàries, així com a extenses gires per tot el món. Perfect Darkness (2011), produïda per Billy Bush (Beck, Garbage), va motivar la invitació de Fink per a actuar amb la Royal Concertgebouw Orchestra a Amsterdam. Aquest concert es va llançar com a àlbum en viu en 2013, i Ava DuVernay va utilitzar la versió de "Yesterday Was Hard On All Of Us" del disc en la seva pel·lícula nominada a l'Oscar, Selma. Aquest mateix any, Justin Vernon i Colin Stetson es van unir per a remesclar “Warm Shadow”, que després va aparèixer de manera destacada en The Walking Dead d'AMC.

L'àlbum d'estudi Hard Believer llançat al 2014, cortesia del sub-segell Ninja Tune de Fink, R'COUP'D, va incloure l'èxit "Looking Too Closely", que té més de 30 llicències per a televisió i cinema, i més de 45 milions de reproduccions en Spotify. 2017 va marcar el començament de la seva col·laboració amb Flood (Nick Cave, PJ Harvey, Warpaint, U2) com a productor i mentor, que va culminar amb el llançament dels seus dos projectes paral·lels de blues, Fink's Sunday Night Blues Club, Vol.1. Colin Stetson va col·laborar ​​una vegada més amb Fink en “She Was Right”, un tema destacat de la col·lecció. Resurgam, l'àlbum de 2017 de Fink, va ser gravat i produït per Flood en els seus estudis Assault & Battery a Londres.

Al setembre de 2019 es va llançar Bloom Innocent, un altre so d'un home en una missió que desafia la gravetat, grata el cel i toca les estrelles produït per Flood. A això li va seguir l'àlbum i llibre acústic retrospectiu de la seva carrera de 2021, IIUII (It Is't Until It Is), un document dels primers deu anys de Fink de 2006 a 2016: "tot aquest arc, des del meu dormitori fins a tenir un èxit adequat, tocar en els escenaris de grans festivals amb gran producció, i tota la resta".

Fink torna als escenaris en gran en 2024, i amb nova música? Veurem…