L'Impératrice

Si googleges "L'Impératrice", el primer resultat que et suggereix el cercador és una colònia d'una marca cara. L'Impératrice, el grup que en realitat ens ocupa, potser hagin perdut la batalla del SEO, però la casualitat deixa una metàfora bastant apropiada, perquè aquests sis parisencs porten perfumant-ho tot amb les seves cançons finíssimes i francesísimes des de 2012. 

Deixen la seva fragància allà on algú reclama la seva presència, que cada vegada és a més llocs: especialment des del llançament el 2018 del seu primer àlbum, "Matahari", s'han fet amb gran part del pastís del pop retro que mira cap al disco i el funk (al costat de Parcels o els seus paisans Agar Agar).

El 2020, l'any de la frenada mundial, L'Impératrice no van parar. Single va, single ve, han seguit perfeccionant una proposta que viu en un estrany equilibri difícil de trobar: el seu so sembla sortit, al mateix temps, de la tasca d'un productor d'electrònica que es tanca a soles amb les seves maquinetes i dels esforços d'una banda explotant els seus instruments per tocar davant dels teus nassos. 

Fa només unes setmanes estrenaven "Anomalie bleue", un flashback vívid fet aquí i ara que podia haver signat el millor Moroder.