Los Niños Jesús

Li va preguntar un bon dia en Jordi Évole al seu amic Pau Donés, que com era això de tenir un grup i pujar a l'escenari a cantar-li al públic. El bo d’en Pau li va respondre, somrient, el mateix que respón algú en ser pare per primer cop: que era una cosa inexplicable, i que calia viure-ho i sentir-ho per entendre-ho.

Així que el Jordi, de professió, curiós, va decidir un altre bon dia que ho volia entendre. Va trucar a en Jesús, en Jacob, l’Óscar, en Javi i en Joan Carles, i els va proposar formar una banda.

D'aquí van sortir Los Niños Jesús, el repertori del qual revisa en clau festiva clàssics de ahir, avui i sempre, dels nostres festivals i, per descomptat, de les nostres Festes Majors. 

No se salven ni C. Tangana, ni El Último de la Fila, ni Lori Meyers, ni Kiko Veneno... I, per descomptat, tampoc s’en salven Jarabe de Palo d'un repertori que és com si estiguéssim veient l'encarnació de la segona vinguda de Cachitos de Hierro y Cromo. Sense subtítols, això sí, però amb aplaudiments en directe.