(What's the story?) Morning Glory | Elèctrics

John Cage va dir que no feia falta renunciar al passat per entrar al futur. I a Sala Apolo hem pres nota. Aquest diumenge escoltarem la proposta de Sara Cubarsi i Carles Marigó, que s'han dedicat a la música intentant trobar i representar el so original d'èpoques remotes. Moltes vegades s'han utilitzat instruments d'època, originals o còpies. En el concert d'avui, en canvi, con una sensibilitat brutal, transgrediran aquesta pràctica per a oferir-nos una sonoritat amplificada del passat futur. I es que, per a Sara i Carles no fa falta renunciar al futur per entrar al passat.

Obres de Gesualdo, Bach, Cage, Cubarsi, Marigó, entre d'altres.

La violinista Sara Cubarsi (1991), intèrpret i compositora, actualment ja ha actuat, tant com a solista com en formacions de cambra i orquestra, en les majors sales de concerts de Londres, Los Angeles, Barcelona i Berlin. Ha estudiat a la Purcell School of Music a Londres i ha complementat la seva formació cursant el doctorat al Califòrnia Institut of Arts de Los Angeles. Guanyadora del premi Primer Palau 2013 , del John B McEwen Instrumental Prize i Peter Gatham Gift de la Royal Academy of Music, el seu repertori comprèn des de la música antiga amb instruments barrocs, fins al heavy metal amb el violí elèctric, amb un especial interès en la música clàssica contemporània i amb el violí barroc i modern.

Carles Marigó és un músic format com a pianista clàssic a l’Esmuc de Barcelona (Bronevetsky) i al Conservatori Tchaikovsky a Moscou (Plotnikova), que desenvolupa la seva faceta com a improvisador guiat per Xavier Dotras, Albert Bover, Emilio Molina, Juan de la Rubia, Michael Pisaro, James Fei, Evan Parker. Estudia a l’extranger gràcies a les beques CoNCA i AIE, i recolzat pels nombrosos premis nacionals i internacionals obtinguts com a pianista i compositor durant l'etapa de formació. Javier Pérez Senz (EL PAÍS) diu: "Lo bueno de este joven pianista e improvisador es que no se parece a nadie. Marigó exhibe un arte sutil, gusto por los matices suaves, el calor lírico y la naturalidad del sonido. Una imaginación y sensibilidad como improvisador que es, sin duda, su principal rasgo distintivo.” Actualment compagina la feina concertística amb la docència. És professor d’improvisació al Conservatori Superior del Liceu i a l'Escola Superior de Música de Catalunya.

Beaumont va estudiar viola i cant líric en el si de l'Acadèmia, però mai va entendre per què a aquella música que interpretava se'n deia música culta, erudita o seriosa. Actualment desenvolupa projectes artístics diversos que compagina amb la seva labor docent en el Conservatori del Liceu i a la Universitat de Barcelona.