Nubya Garcia

Si vols tafanejar per primera vegada a la vibrant escena de nou jazz britànic, no hi ha res més útil que seguir el rastre que ha anat deixant Nubya Garcia durant l'últim lustre. La saxofonista londinenca és una cosa així com la línia de punts que ho ha anat unint tot en una generació de músics que ha tret el gènere del seu nínxol a empentes. Shabaka Hutchings, Nala Sinephro, Tom Skinner, Joe Harmon-Jones, Moses Boyd? Garcia ha tocat o col·laborat amb tots alhora que anava construint una carrera pròpia plena de fugides cap a altres sons. I és que els seus dos discos, SOURCE i Odyssey, són jazz però també moltes altres coses: neoclàssica, R&B, dub i fins i tot cúmbia. Nou jazz, nous clàssics.

Després de guanyar-se una nominació al Mercury Prize a millor àlbum britànic de l'any i telonejar Khruangbin en diversos concerts pels Estats Units, Nubya Garcia obre una nova etapa de la mà d'Odyssey, el seu segon treball. El presentarà a Barcelona el proper hivern: actuarà el 12 de febrer a La (2) d'Apolo.