Primavera Sound 2019: Homeshake + Cate Le Bon

Va canviar de residència de Gal·les a Los Angeles, però, maleït/beneït roaming, el telèfon de Cate Le Bon continua sonant sense parar. Abans la trucaven per col·laborar Gruff Rhys, Gorky's Zygotic Mynci i Manic Street Preachers i ara tenen el seu número en marcació ràpida Kevin Morby, Deerhunter i Tim Presley (junts van formar el projecte DRINKS). Alguna cosa tindrà l'aigua quan la beneeixen. O el que és el mateix: alguna cosa tindrà Cate Timothy quan tots volen tenir-la a prop del seu estudi. En aquest cas, per això, el misteri té fàcil resolució. N'hi ha prou amb escoltar qualsevol de les seves cançons (lletres dadà, criteris de composició que no segueixen la lògica causa-efecte, veu que travessa llindars de percepció...) per adonar-se'n tant de la seva realitat (la seva carrera ja és sòlida com una fortificació templera) com de totes les altres realitats que, si vol, pot protagonitzar.

Que Peter Sagar fos el guitarrista de Mac DeMarco fins al 2013 comença a resultar gairebé anecdòtic. D'acord, sí: un parell de cassets desmanegats i alguna maqueta el van mantenir algun temps al llit en posició ensopida, però enrere queda aquella eterna ressaca en una habitació sense ventilar. Amb "Fresh Air" (2017), el canadenc va obrir les finestres de bat a bat i va sacsejar bé els llençols i... Oh! Sorpresa! Això no sona ni a DeMarco ni a cap altre imitador descurat a la guitarra. De fet, aquí no hi ha guitarres sinó sintetitzadors elàstics, caixes de ritmes barates i teclats de joguina. Coquetejos amb el synth-pop, el chillwave i l'R&B. Veus d'heli que es treuen la mandra després d'una o més nits de festa desenfrenada. Tornades tan catchy que no resulta gens complicat enfrontar el nou dia. Per fi, aire fresc.