Primavera Sound 2019: Coucou Chloe + Fucked Up + Apparat (dj set)

És cert que Coucou Chloe és un nom que s’està colant entre els jiji jajas dels habituals dels saraus fashion pel bé que lueix a les seves xarxes socials o perquè els seus tracks acaben en desfilades de moda (en la New York fashion week de Rihanna, per exemple). Fins aquí, res estrany, si no fos perquè Erika Jane també és la responsable d’alguns EPs d’electrònica més misteriosos que les interpretacions de la Càbala. Intrigant i sensual, jazzy i experimental, Coucou Chloe des del seu propi segell, NUXXE, o des dels cenacles de l’underground londinenc, llança stories musicals (bé de capes, de gestos de complicitat, de flirteig…) que no podrien estar més sintonitzades amb el present post-internet.

El hardcore, ens diuen, són cançons molt curtes i directes a la jugular. Però a Damian "Pink Eyes" Abraham aquesta definició se li queda, com gairebé tot, estreta. Segons ell, el gènere té cintura suficient per acollir narratives extenses, d'èpica dionisíaca. Així ho demostren les majestuoses òperes punk de Fucked Up, com "David Comes to Life" o la seva continuació espiritual "Dose Your Dream", on l'ideòleg de tot això cedeix el focus a una rècula de convidats que inclou Owen Pallett, J Mascis i a la més elusiva de totes les miss america, Mary Margaret O'Hara. I si aquest gresol estilístic et fa sentir desubicat, no et preocupis. Avança fins a les primeres fileres, i quan rebis l'envestida (literal) de Damian recordaràs que, per més que vesteixin les cançons amb harmonies wilsonianes i salseig disco, els dominis de Fucked Up segueixen sent els del pogo sense treva.

Diguem que vas a contrarellotge per la feina. Que tens un 'deadline' en unes 48 hores per anunciar alguna cosa. Un cartell complet d'un festival, per exemple. Aquest festival, per exemple. A més hi ha 30 o 40 persones al teu voltant treballant al límit perquè tot surti bé, a temps, perfecte. I, és clar, estàs estressat. És inevitable. Aleshores veus que et toca escriure sobre Apparat, àlies de Sascha Ring, 33% de Moderat. Així que et poses "The Devil's Walk", el seu últim disc en solitari. I, de sobte, tot s'atura. Les seves 10 cançons aconsegueixen l'impossible: abstreure't del teu món i submergir-te en un altre. Generar harmonia. Atmosferes d'ambient, progressions de post-rock i crescendos de llagrimeta es van succeint fins que... el disc s'acaba i el compte enrere es reactiva. Només et queda imaginar que dins d'uns mesos estaràs veient-lo a l'Auditori del Fòrum amb el seu nou espectacle. I no pots reprimir un somriure.