Primavera Sound 2019: Teskno + Lonker See + We Will Fail + L8ching + Meuko! Meuko!

Tęskno van néixer en un jardí botànic de Varsòvia. Allí va ser on la cantant i violinista Joanna Longić i la pianista Hania Rani van tocar juntes per primera vegada. Amb un marc tan bucòlic, resulta lògic que la música sorgida del seu projecte conjunt sigui immune a tot allò que no lligui amb la fotografia d'una bellesa neoclàssica. El del duo és un pop de cambra i contorns cultes, orgullosament portador d'un plugim malenconiós (no per casualitat, el nom del grup significa "anhel" en polonès) que troba l'equidistància perfecta entre l'intel·lecte i l'emoció pura.

Al principi, va ser l'ambient. Almenys, en el cas de Lonker See. A poc a poc, el grup es va anar obrint a explorar terrers pròxims al stoner i la psicodelia. I quan allò també se'ls va quedar petit, el quartet es va encimbellar a la llibertat del jazz i a totes aquelles músiques el denominador comú de les quals implica fixar la vista en la infinitud del cosmos. D'aquest brou ha sorgit un àlbum, "One Eye Sees Reed", compost per tres peces aparentment parsimonioses, que van sumant capes fins a llançar a l'oient per una espiral ascendent.

Imagina estar en una discoteca, en el punt àlgid de la nit. El teu cos es deixa portar pels ritmes i, de sobte, albires una figura femenina, plantada en el centre de la pista, però sense moure un sol múscul, contemplant l'escena amb gest hieràtic. L'escena es torna encara més pertorbadora quan t'adones que és justament ella qui està llançant els beats salvatges. La dona respon al nom d'Aleksandra Grünholz, aka We Will Fail, i fa temps que no balla, ni surt de nit. Allò, diu, pertany a una vida anterior, a la que treu el cap musicalment amb estranyesa, com pensant "de debò jo era així?". Per això, segurament, li ha sortit un disc tan intrigant com "Dancing", que canalitza les sensacions de la seva autora, intrusa en la discoteca, desconstruint l'hedonisme amb ull clínic.

Quan Lei Ching, aka L8CHING mira per la seva finestra a Taipei, sol trobar un paisatge plujós, acord amb el clima de Taiwan. Aquesta humitat malenconiosa es filtra en les cançons d'un músic que va començar com a bateria per a multitud de bandes i projectes, i que recentment s'ha acostat al micro per a desgranar històries d'amor i pèrdua, barrejant el taiwanès tradicional amb l'anglès, i acaronant els ritmes i les atmosferes per a acostar les seves cançons al pop i a un R&B que aparta els núvols.

La nota de presentació de "Ghost Island", l'EP de debut de Meuko! Meuko! no parla de música. Almenys, no directament: en lloc de descriure la complexitat de els seus beats i textures, l'artista prefereix relatar un somni pertorbador i distòpic, com si fos la sinopsi d'una pel·lícula. No és una elecció capritxosa, ja que aquesta trama onírica és el fonament de la música que va compondre després: un embull al·lucinogen, repleta d'interferències, electricitat estàtica i picades d'ullet als bulliciosos carrers de les metròpolis asiàtiques. En directe, aquest guió cobra vida a través de les espectaculars projeccions creades pel col·lectiu NAXS Corp., que realcen l'ambició audiovisual de Meuko Meuko!