Ride

I llavors, arriba un d’aquells dies en els quals et despertes pop, amb set de guitarres fresques del dia i fam de tornades fantasioses. Així que decideixes que si aquells grups que van començar la seva carrera fa 30 anys segueixen fent música avui és que segueixen sent actualitat i et poses "Future Love", el single de Ride de 2019. Oh, sorpresa: aquest tema pel qual s’endeutarien Real Estate o Rolling Blackouts Coastal Fever no només sacia amb solvència la teva necessitat de despertars pop, sinó que et porta durant la resta de dia de flashback en flashback per tota la discografia del grup d’Oxford. És impossible que una cançó tan rodona como "Future Love" surti d’un grup sense motxilla. I quina motxilla.

Si als diccionaris musicals hi surt una foto de Mark Gardener i Andy Bell al costat del terme shoegaze (bé, no hi surt, però ja ens entenem) és perquè els primers EPs del grup, el seu debut "Nowhere" de 1990 i la seva continuació "Going Blank Again" de 1992 són quintaessència del gènere. Allà s’hi trobava tot el que després van copiar els altres: les onades de distorsió, les veus soterrades com a representació de sentiments també soterrats, les harmonies otherworldly… Per això Ride, més que un grup, són un cànon. Fins i tot quan ells mateixos s’han sortit del patró (i ho van fer ben aviat: el 1994 amb "Carnival of Light" ja es van saltar la seva pròpia disciplina de partit abraçant la psicodèlia sixties) segueixen sent un idioma propi. L’indie pop sorollós, estilós i somiador sona a Ride fins i tot si els mateixos Ride dónen la benvinguda a les interferències, com quan el DJ Erol Alkan va produir el seu disc de retorn de 2017, "Weather Diaries".

Ride, el grup de la lona de 2015, la banda del Heineken Hidden Stage el 2018, tornaran a articular el seu llenguatge en present de nou per un canal de Primavera Sound a la gira de presentació del seu acabat d’anunciar nou àlbum, "This Is Not a Safe Place", que arribarà el 16 d’agost i de nou ho farà amb la producció d’Erol Alkan i la mescla de so d’Alan Moulder, vell conegut del grup i il·lustre bruixot dels controls del soroll harmoniós. Peces imprescindibles d’aquest somni pop del qual no volem despertar.