Sons Of Kemet

Per l'agitador de músiques londinenques Shabaka Hutchings, qualsevol de les seves aventures és una oportunitat per combatre els tòpics al voltant de qualsevol estil musical: tots poden anar més enllà de l'ortodòxia, tots es refreguen amb tots i tots se signifiquen i resignifiquen en funció del so que estigui al seu costat. 

I al centre d'aquest terratrèmol sònic d'infinites rèpliques sempre emergeix la seva figura de xaman del nou jazz, guanyada a pols per la seva condició de líder espiritual a Shabaka and the Ancestors, The Comet is Coming i, sobretot, de Sons of Kemet, el projecte més popular d'aquest saxofonista i clarinetista, la porta d'entrada a una escena vibrant que està desbordant els límits del que fins ara crèiem que era el jazz contemporani. El seu discurs, de cop, interpel·la a tot el món gràcies a Hutchings.

Només així s'explica que el darrer disc de Sons of Kemet, Black to the Future, hagi estat assenyalat des de tots els fronts com un dels grans àlbum d'aquest any, sense importar el gènere. No és una obra nínxol, no orbita en el seu propi cosmos, no s'ha de saber res abans de prémer el play: tan bon punt comença a sonar, amb Hutchings i la seva banda acompanyada per Moor Mother, Kojey Radical o Lianne La Havas, el successor de Your Queen is a Reptile s'abalança sobre teu com un llenguatge musical universal.