Nuestro sitio web utiliza cookies propias y de terceros para personalizar la navegación y mejorar sus servicios mediante el análisis de los hábitos de navegación. Si continua navegando, usted acepta su uso de conformidad con nuestra Política de cookies.
La pieza, creada en tiempo real mediante procesos generativos, captura el pulso que anima el club: una corriente vital expresada a través de luz líquida en movimiento. Cada instante es único, una vibración irrepetible que invita a sumergirse en la atmósfera y a escuchar la energía invisible que recorre el cuerpo y el espacio.
La obra forma parte de la serie continua CODEX, en la que Zabala explora la capacidad de las imágenes generativas para materializar estados emocionales y arquitecturas sensitivas.
L’artista pictòric de grans formats Octavi Arrizabalaga, conegut com Aryz, presenta el déu Apol·lo en format mural pintat directament a la façana principal de l’Apolo. Es tracta d’una reinterpretació contemporània del déu grec, símbol de les arts, la música i la creativitat, uns valors que es vinculen directament a l’avinguda Paral·lel i a la mateixa sala.
Aryz l’ha representat amb una postura desafiant i segura de si mateixa, una manera de destacar i reivindicar la importància de la cultura a la ciutat de Barcelona. La figura d’Apol·lo està concebuda a partir de la fragmentació del cos, l’anatomia i la representació del moviment, en continuïtat amb el treball artístic desenvolupat en els darrers anys.
Web | Instagram
La programadora creativa y artista visual, Anna Carreras, crea “Caniques”: un patrón hecho a partir de codificación como si se tratara de píxeles y representado físicament en 10.000 canicas de colores.
La obra de arte generativo, que se encuentra en un panel situado en el pasillo que conecta el Hall con La (2) y La (3), reflexiona sobre la complejidad de los pequeños gestos y la naturaleza imprevisible que genera patrones únicos.
A medio camino entre la coreografía y la arquitectura efímera, GRID.IO aterriza en el espacio de paso entre La [5] y La [2] como una nueva instalación lumínica cinética creada por Landscapes, agencia líder en artes digitales que crea, comisaría y produce proyectos audiovisuales e inmersivos.
La artista británico-hindú afincada en Barcelona, Sejal Parekh, presenta la obra “[EXISTS IN NON-ENGLISH]", una instalación videográfica ubicada entre La (2) y La (3), que reflexiona sobre como el lenguaje configura nuestras identidades.
Una obra centrada en acciones cuotidianas o estadios vitales – cerrar una puerta, lavarse los dientes, estornudar, sobrepensar, doblar la ropa o morir – que hacemos sin utilizar el inglés, concebida como la lengua dominante. Además, utiliza la estética de los paneles luminosos de tiendas de alimentación o supermercados 24h, muchos de ellos regentados por personas migrantes.
✦ “Accumbens” de Pedro Torres
✦ “Apolo Paradís Artificial” de Jordi Gispert Pi
✦ "Psychoflage" de Mónica Rikić
✦ "La Fito. Cantar como una cura posible" de Fito Conesa
✦ "Versus", de A C
✦ “Interpolations”, de Milica Lukic
✦ “Overlap”, de Miroslav Perkovíć
✦ “Soy todo orejas”, de Alba Rihe
✦ “Dream Team”, de Andrei Warren
✦ "Prism", de Landscapes
✦ "Liberty Crown Brocheta", de Miranda
The British-Indian artist based in Barcelona, Sejal Parekh, presents “[EXISTS IN NON-ENGLISH],” a video installation located between La (2) and La (3), which reflects on how language shapes our identities.
The work focuses on everyday actions or life stages—closing a door, brushing one’s teeth, sneezing, overthinking, folding clothes, or dying—things we do without using English, conceived as the dominant language. It also draws on the aesthetic of illuminated signs from grocery stores or 24-hour supermarkets, many of them run by migrant communities.
✦ “Accumbens” de Pedro Torres
✦ “Apolo Paradís Artificial” de Jordi Gispert Pi
✦ "Psychoflage" de Mónica Rikić
✦ "La Fito. Cantar como una cura posible" de Fito Conesa
✦ "Versus", de A C
✦ “Interpolations”, de Milica Lukic
✦ “Overlap”, de Miroslav Perkovíć
✦ “Soy todo orejas”, de Alba Rihe
✦ “Dream Team”, de Andrei Warren
✦ "Prism", de Landscapes
✦ "Liberty Crown Brocheta", de Miranda
The British-Indian artist based in Barcelona, Sejal Parekh, presents “[EXISTS IN NON-ENGLISH],” a video installation located between La (2) and La (3), which reflects on how language shapes our identities.
The work focuses on everyday actions or life stages—closing a door, brushing one’s teeth, sneezing, overthinking, folding clothes, or dying—things we do without using English, conceived as the dominant language. It also draws on the aesthetic of illuminated signs from grocery stores or 24-hour supermarkets, many of them run by migrant communities.
✦ “Accumbens” de Pedro Torres
✦ “Apolo Paradís Artificial” de Jordi Gispert Pi
✦ "Psychoflage" de Mónica Rikić
✦ "La Fito. Cantar como una cura posible" de Fito Conesa
✦ "Versus", de A C
✦ “Interpolations”, de Milica Lukic
✦ “Overlap”, de Miroslav Perkovíć
✦ “Soy todo orejas”, de Alba Rihe
✦ “Dream Team”, de Andrei Warren
✦ "Prism", de Landscapes
✦ "Liberty Crown Brocheta", de Miranda