Big Thief

Per a una banda normal, debutar amb una obra mestra pot suposar que, a les primeres de canvi, la seva carrera marqui una fita insuperable. Però Big Thief és qualsevol cosa menys una banda normal. Era 2016 quan va veure la llum el seu primer àlbum. La seva obra mestra es deia, efectivament, "Masterpiece". La jugada vacil·lona els va funcionar com una mena d’alliberament. Va ser com si Adrianne Lenker i els seus companys diguessin “d’acord, ja tenim la nova obra mestra, ara ja podem fer coses importants de debò”. I van posar-se a fer discos que expliquessin la vida de la gent. La teva, la meva, la de tots.

Després de "Masterpiece", van arribar "Capacity" i "U.F.O.F.". Entre un i altre, a més, Lenker va publicar el seu primer àlbum en solitari, abysskiss. En total, quatre treballs sense data de caducitat als quals recórrer quan no saps ben bé què et passa. T’hi plantes al davant i et tornen el reflex: a les seves cançons, que poden ser recomfortants o esquinçar-te en dos depenent de com t’enxampin perquè són plenes de veritats, li canten a desconeguts que es diuen Paul, Mary, Randy, Jenni, Haley o Betsy, però també a tu. I tot d’una, ho entens tot.

El proper 11 d’octubre, amb prou feines cinc mesos després del llençament d’ "U.F.O.F." i amb la seva presentació a Primavera Sound 2019 encara fresca a la memòria, es completarà l’escala de color d’Adrianne Lenker i els seus Big Thief amb "Two Hands", el quart disc del grup que ens ha descobert que encara se li podia donar una altra volta a la tradició folk-rock nordamericana.