BOY PABLO

El relat de Nicolás Pablo Muñoz aka boy pablo explica el seu temps. Postadolescent que grava i produeix les seves pròpies cançons, possiblement fetes a la seva habitació amb un micro gairebé de joguina i un portàtil ple d'adhesius, veu com s'acaben escoltant moltes vegades (moltes, de debò) i molt lluny de casa per una carambola de l'algoritme de YouTube. A ell li va passar amb el videoclip per Everytime, però aquesta també és la història de Clairo, de Cuco, de girl in red; la de la viralitat en clau generació Z. És la història del bedroom pop, al que en realitat ja podríem treure-li prefixos i subetiquetes per quedar-nos amb la substància: el de boy pablo és un llenguatge pop que se salta qualsevol barrera generacional. Les seves tornades i aquestes melodies de guitarra que s'enrosquen com una trena són argot universal i imperible.

Ja ho vam veure a Primavera Sound Barcelona 2019, quan aquest fill de pares xilens nascut a Noruega i els seus cinc companys de banda van pujar a l'escenari principal de festival. Es van moure tant, van donar tants salts d'un costat a l'altre, que semblaven una vintena. Van arribar amb les poques cançons que havien publicat fins a aquell moment (repartides majoritàriament entre Roy Pablo i Soy Pablo, els seus dos EPs) i van marxar amb bastants més fans dels que portaven de casa. La família seguirà creixent el 28 d'octubre amb Wachito Rico, el seu àlbum de debut, del que ja hem pogut escoltar dos avanços marca de la casa com honey i hey girl. Els podrem escoltar en directe per primera vegada el dimecres 02 de març a la Sala Apolo dins el cicle Tomavistas Ciudad, com a part de la gira de presentació del disc.