Chico Trujillo

La cúmbia és el nord a la brúixola del viatge incansable en què està embarcat Chico Trujillo. En vint-i-cinc anys d'història el grup ha estat anunciat intercontinentalment com Els Ambaixadors de la Cúmbia Chilombiana, La Màquina de la Cúmbia o Els Superherois de la Cúmbia des de Xile, el país de l'extrem sud de Sud-amèrica on van venir al món el 1999. Nascut al port de Valparaíso i liderat pel i una nova volta de roda a la cúmbia, gènere musical fins aleshores mal mirat i amagat, i ha contribuït a recuperar la festa popular que desperta aquest ritme allà on soni.

Amb nou discos gravats des del 2001, Chico Trujillo ha construït un repertori on passa llesta a cançons preferides del repertori ballable llatinoamericà i incorpora composicions pròpies tan renomenades com "Loca", "Gran pecador", "Fuera de mi vida" i "Reina de todas las fiestas". I l'escenari és el seu entorn natural, havent actuat cada any des del 2002 en tours europeus i americans, amb la sola interrupció de la pandèmia del 2020. Chico Trujillo ha tocat així a Rússia i al desert del Sàhara; al club de jazz més prestigiós de San Francisco o al Museu d'Art de Nova York; al Brasil a tauler tornat, als carrers de París a la vora del Sena oa Hamburg, decretat com el segon port del grup, i amb orgull ostenten el títol de campions mundials de les gires.

En aquests camins han trobat a més companys de festa com La Delio Valdez, de Buenos Aires, Son Rompe Pera, de Mèxic, o Cumbia Chicharra, de Marsella; i han compartit escenaris amb referents tan diferents com la banda peruana Los Mirlos a Hamburg, l'argentina Kumbia Queers a Londres o el músic nigerià Seun Kuti a Valparaíso. És una germanor de la qual Chico Trujillo és part principal, sempre fidel a la consigna ballable i viatgera que com més peus es mouen més lleuger serà el camí.