Depresión Sonora

Marcos Crespo va néixer a Vallecas el 1997. L'apunt biogràfic no és caprici: les temàtiques de les seves cançons exploren les inquietuds d'un noi de vint anys a la cruïlla per les turbulències emocionals de l'etapa vital que afronta. A l'apartat musical, es nodreix del post-punk originat en dècades pretèrites, però el seu discurs radiografia un present que és el seu i el de tota una generació fatigada, ansiosa i empesa sense alternativa a l'hiperproductivisme. Les seves lletres tenen un valor arxivístic, testimoni del seu propi temps.

Si no has crescut en aquest context de domini digital i recessions econòmiques, potser et costi una mica més entendre'l per molt que en puguis gaudir igual. Segurament, això expliqui el matiner èxit de Depressió Sonora a Mèxic i els sold outs dels seus primers concerts a Madrid. Els orígens del projecte es remunten al 2020, any fatídic en què Marcos, tancat a la seva habitació, va fer de tot mentre allà fora no passava res. La conjuntura va determinar el marcat caràcter introspectiu dels cinc talls que componen el seu EP homònim. Aquell debut, publicat per compte propi primer i recuperat en format físic per So Muchacho mesos després, ens revelava les virtuts que més endavant confirmaria en successius llançaments. L'enganxada i l'encert melòdic de cançons com “Ya no hay verano” evidenciaven que érem davant d'un diamant brut.