Hiatus Kaiyote

Torna la formació que va imaginar com sonaria el soul del futur. Cada època té una banda que reuneix totes les propietats essencials per a convertir-se en un moviment musical: Hiatus Kaiyote són aquest fenomen. Aquests australians, nominats als premis Grammy gràcies a la seva cançó “Nakamarra”, s'han treballat el seu propi camí ple de sons en el nucli dels quals es percep la vasta geografia del seu país de orígen. Ho asseguren artistes de la talla de Questlove, Erykah Badu, Pharrell i Prince, que han estat fidels seguidors del projecte. 

Aquest quartet explica que va ser el destí el que els va unir a la seva ciutat nada, Melbourne, gràcies a una cadena de casualitats. El seu frontwoman i principal compositora, Nai Palm, és l'energia gravitatória que va filar el concepte de Hiatus Kaiyote i els va conduir cap a un soul futurista. Va ser durant un concert en una íntima sala de Melbourne, acompanyada de la seva guitarra de rosades cordes de nilon, que va captivar al baixista Paul Bender. Dotze mesos més tard, van començar a col·laborar en format duo, amb peces de caràcter marcadament intuïtiu que després distingirien a la seva banda de totes les altres. Una vegada format l'esquelet, Paul Bender va contactar a Perrin Moss -que es va encarregar de la bateria i les percussions- i al teclista Simon Mayin, aconseguint que la fórmula orgànica i elèctrica de Hiatus Kaiyote es materialitzés. Ja en la primera jam session es van adonar que existia una connexió telepática entre tots els membres de la banda. Quan van publicar “Tawk Tomahawk” (Equinox Recordings, 2013) an el seu perfil de la plataforma Bandcamp, la resposta va sobrepassar totes les espectativas.