Primavera Sound 2019: Lndfk + Efrim Manuel Menuck + Miya Folick + Flaca

Lndfk va néixer a Tunísia, el país del seu pare, i va créixer a Nàpols, la ciutat de la seva mare. Després, va passar una temporada a Nova York abans d'establir-se a París, on viu ara. La seva proposta, no obstant això, no connecta directament amb cap de les escales vitals que acumula. No és d'un lloc ni de l'altre; si de cas, de tots alhora, purament global, filla de YouTube i Soundcloud. El seu luxós soul de nou segell, cosí germà del qual practiquen tantes estrelles que van passar pel festival quan encara no ho eren, s'entén universalment.

Veniu, veniu tots i reuniu-vos al voltant de la paradeta d'Efrim Manuel Menuck! Veniu a conèixer els seus ungüents secrets, a meravellar-vos amb el so de les seves caixes màgiques, a gaudir del calfred del desconegut. Perquè Menuck té nom de venedor ambulant, i a lloms del carro de Godspeed You! Black Emperor ja ha recorregut els confins de la Terra com ho fa ara en solitari. Travessant la frontera del Canadà com a contrabandista d'experiments sonors, el també membre de Thee Silver Mt. Zion Orchestra entrega remeis per a l'ànima en fosques ampolles, bàlsams que atorguen pau i receptes que diuen més pel que callen que pel que canten.

"Deixa ja de parlar d'aquell noi", deixa anar Miya Folick en un dels senzills del seu debut "Premonitions". S'ho diu al típic amic o amiga pesat que no deixa de parlar d'una persona que no li convé. Però s'ho diu pel seu bé, perquè de vegades construïm la nostra personalitat a partir del que diem, en comptes de perseguir allò que volem ser. Folick vol ser moltes coses. Meitat japonesa, meitat russa, primer es va educar en el budisme, més tard va rebre classes de cant clàssic (de Mozart a les àries franceses) i després va voler muntar una banda. Li va demanar a un col·lega que li ensenyés a tocar la guitarra i es va obrir un perfil a Tinder per reclutar els membres de la formació. El resultat són unes cançons de pop eclèctic i vibrant que ja li han valgut comparacions amb Sinéad O'Connor i Dolores O'Riordan. Però ella té aquella cosa intuïtiva, a més d'una veu prodigiosa, que la diferencia de la resta. Sinceritat abans de tot.

“Em van dir que no entenien com puc punxar tan bé i estar tan bona”. “Sóc noia, jove i sudaca”. “Punxo per a tota la gent que ha estat humiliada alguna vegada pel seu gust musical, procedència o orientació sexual”. Totes aquestes són declaracions al divan de la premsa de l’argentina de naixement, espanyola d’adopció, global per vocació Sofía Conti. Flaca DJ per a tu, xaval. Les sessions d’aquesta amant del reggaeton, estudiosa dels clàssics del gènere i revulsiva de l’escena són un “espai segur” on no hi ha classismes, racismes ni masclismes possibles. Compartint una petita cambra del projecte CHICA i amb la generositat autèntica d’una escena més enllà del name dropping, les seves nits de neoperreo amb la raça són més efectives que el Prozac per alliberar endorfines. Vigila, que genera dependència.