Me cago en Eurovisión party #EuroCaca2019

Davant la dictadura de la normalitat ens hem afartat de dir allò de “normal és un programa de la meva rentadora”, però a les rentadores modernes ja ni això és veritat. Cotó, sintètics, delicats… Això de normal ja no consta enlloc. Deu ser que fins i tot les nostres rentadores saben que hi ha coses que no es poden normalitzar. Una d’elles és el genocidi que perpetra Israel sobre el poble palestí.

Enguany Eurovisió, i les seves fans, mariques i bolleres, aterraran a Tel Aviv perquè l’any passat va guanyar Netta amb un temazo, sí, sobre el bullying, sí. Però aquella mateixa setmana ho va celebrar amb Benjamin Netanyahu mentre el seu exèrcit matava 52 palestins i palestines. L’any passat, mentre l’Altice Arena xiulava Rússia en el moment de les votacions com a forma de protesta per les polítiques LGTBIfòbiques de Putin, minuts després tota Europa aplaudia un Estat opressor. Va guanya la hipocresia.

Tirar del feminisme i de la simpatia cap al col·lectiu LGTBI és la millor disfressa que podia fer servir Israel per ocultar a ulls del gran públic les atrocitats que està cometent contra el poble palestí. Però nosaltres diem no. No col·laborarem amb aquest rentat de cara, per més que es pintin de rosa.

Som fans d’Eurovisió, ens encanta, és la nostra nit, plantades davant la tele, però, germanes petardes, aquest any no podrà ser. Els col·lectius i associacions palestines ens han demanat que fem boicot.

Però no ens perdrem Eurovisió. No veurem l’edició d’enguany ni li donarem cap bola a menys que sigui per donar suport al boicot. Farem la nostra Eurovisió, cagant-nos en ella, perquè l’alegria no ens la podran prendre. Perquè som petardes, só, però allò petardo no treu allò polític.

Si Franco tenía el culo blanco perquè, diuen, su mujer lo lavaba con Ariel, nosaltres no serem d’aquestes. Que nos ens facin servir per al seu rentat rosa, perquè hi ha coses que no es poden rentar. We’re not your toy, Israel.

#BoycottEurovision2019